Jaume Solé

Jaume Solé (Valls, 1943 – 2011), artista plàstic que va saber captar com ningú l’essència del seu entorn i mostrar-ho a l’espectador en forma de pinzellades i composicions que definiren el seu llegat iconogràfic.

Des de ben jove va demostrar les seves inquietuds artístiques, formant-se a les classes de dibuix que impartia Josep Maria Tost a l’Escola del Treball de Valls o posteriorment a Barcelona al taller de Josep Soligó. Va formar part del Grup de Tardor, i posteriorment del Grup Un Nus on va compartir perspectives amb altres artistes de l’Alt Camp compromesos socialment amb la seva època, entre els últims anys de la dictadura franquista i els inicis de la Democràcia. Aquests artistes, abandonaren la figuració per endinsar-se en l’abstracció i potenciar el caràcter conceptual de l’obra. Pertànyer a aquest grup va portar a Jaume Solé a definir el seu propi llenguatge, experimentant amb tot tipus de materials que disposava sobre el llenç amb tècniques com el collage.

Un cop abandona el Grup un Nus l’any 1984, la seva producció es defineix en diverses sèries, alternant l’abstracció amb la figuració, com indica el crític d’art Antonio Salcedo*. Així trobaríem un Jaume Solé admirat pel paisatge i en concret per l’Alt Camp, que en la seva sèrie Ignis s’indigna davant els incendis que destrueixen el paisatge, però que alhora el fascina amb el cromatisme que produeixen tals desastres. Solé, molt vinculat amb la seva ciutat natal, Valls, dóna la seva pròpia visió sobre els castells com a construcció humana i tan relacionats amb la identitat catalana.

Estampes dels 90 i Contrasts, sèries impactants i compromeses, ens mostren l’enuig de l’artista envers les injustícies socials i la guerra, caracteritzades per l’obra Homenatge a Sarajevo (1993) que es troba exposada al Museu d’Art Modern de Tarragona.

La seva obra ha estat exposada en nombroses galeries i centres d’art d’arreu del món des de l’Estat espanyol, França, Alemanya, Itàlia o els Estats Units fet que li aportà un notable reconeixement internacional.

El 14 de juny de 2011 Jaume Solé ens va deixar, però la seva obra ens continuarà delectant amb la seva impactant iconografia, la força del seu color i el traç del seu pinzell.

S’aprèn tant mirant com fent”, afirmava Jaume Solé durant els seus inicis.
I és que la seva formació va estar caracteritzada per allò que aprenia dels seus mestres Josep Maria Tost o Josep Soligó, però també d’aquelles experiències que nodrien el seu bagatge cultural tal com visitar museus i conèixer tot allò relacionat amb el món de l’art i que el farien créixer com a artista.
D’aquests primers anys podem veure unes obres molt acadèmiques, copiades directament en estudi i d’un model en guix, però poc a poc va perfeccionant el seu traç i ho reflexa en obres posteriors on treballa amb models del natural demostrant un domini tècnic del dibuix i la pintura.
Vull arribar a l’abstracció del paisatge, m’agrada seleccionar. M’interessa el conceptualisme, o sigui, la taca per la taca, un art de símbols i conceptes, totalment cerebral.

La sèrie Natura, en connexió amb algunes de les seves obres primerenques on estudiava el paisatge i com a continuació de la sèrie Mediterrani, està dedicada a la visió del seu entorn, a la flora, als matisos del paisatge del Camp de Tarragona i d’altres indrets on va tenir l’oportunitat viatjar i gaudir de la manifestació de la natura.
A diferència d’aquells primers paisatges delicadament construïts on la figuració jugava un paper molt important, ara el color o la taca, com ell anomena, esdevé part fonamental d’un conjunt que tendeix cada vegada més cap a l’abstracció.
És ben clara la influència fauvista i de l’expressionisme alemany en tant que combina la figuració i l’abstracció amb unes pinzellades gruixudes o amb espàtula, creant grans taques de color que barreja amb grafismes negres.
Amb la sèrie Mediterrani va pretendre fer un exercici d’introspecció i en aquesta sèrie ressorgeix amb molta més força; l’ús que fa del color és merament expressiu, conté una força vibrant que colpeix l’espectador, perquè aconsegueix expressar les seves emocions, els seus sentiments, i els seus pensaments.
Desprès d’uns anys de treball associat al Grup de Tardor o al Grup Un Nus, Jaume Solé decideix emprendre el seu propi camí. No abandonarà mai la recerca pictòrica però entra en una etapa introspectiva on el Mar Mediterrani, bressol de la seva cultura, l’ajudarà a trobar-se a si mateix, a meditar en el que ha estat el seu treball fins ara i a fer un parèntesi amb la denúncia dels abusos socials i polítics, per centrar-se en el paisatge, en la grandiositat del mar, en les seves formes i colors, en el blau.
La identificació de Jaume Solé amb el seu territori, Catalunya, queda ben palès a les seves obres anteriors; ara busca unes arrels associades a la cultura mediterrània i que identifica amb la figura del mar, la sorra i la llum.
Però no mimetitza el mar com si es tractés d’una fotografia, el pinta amb els ulls d’un artista, hi evoca sensacions, l’acció de la llum sobre l’aigua i la sorra, el moviment del mar, l’escuma que sorgeix del contacte d’aquest sobre les roques, i tot això ho aconsegueix amb l’abstracció de les formes i l’ús del color.
La densa matèria que aplica a la seva paleta li permet donar plasticitat a les formes i una degradació de colors que donen moviment a les seves obres.
Sens dubte una etapa per trobar-se a si mateix, per experimentar i per a continuar creixent artísticament .
Força, equilibri, valor i seny, lema casteller sorgit d’un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé, resumeix el fet casteller i Jaume Solé ho capta en l’ obra que hi dedicada.
L’essència d’aquesta sèrie és l’home com a part d’un tot. L’home com a element d’unió, peça d’un trencaclosques que Jaume Solé estudia per tal de reflectir la tensió i la força que suposa la construcció d’ un castell.
S’allunya de la figuració, abandonant els aspectes imitatius i es queda amb els elements essencials, és per això que utilitza colors bàsics com el vermell, el rosa, el verd, el negre o tonalitats ocres. En la seva obra Retaule dels castells barreja la figuració lliure amb l’abstracció, abstracció feta a partir dels diferents moments de la creació d’un castell on es fan visibles la força, l’equilibri, el valor i el seny.
El gravat proporciona a Jaume Solé una capacitat de síntesi i expressió diferent del que havia experimentat fins ara. Fa composicions en picat, vistes des de d’alt, esquemes figuratius que tendeixen a l’abstracció, treballant les figures a mode de trencaclosques que donen una visió inusual d’un castell. Sobre un fons neutre ressalta figures vibrants que representades com fragments o taques de color perfectament delimitades i que s’integren en un conjunt al qual donen moviment.
Representar els castells, símbol de la seva ciutat, són per a ell una bona forma de fer un homenatge a Valls i a Catalunya.
Les inquietuds artístiques de Jaume Solé i la necessitat de créixer i formar-se com a artista el porten a traslladar-se a Barcelona. Tot i així no es desvincula artísticament de la seva ciutat, Valls, i al costat de Daniel Fàbregas, Francesc Llagostera, Jordi Rius, Delmiro Ruiz i Joan Vallverdú, crea, l’any 1960, el Grup de Tardor. Aquest grup variaria en els seus membres, però Jaume Solé hi romandria fins a la seva dissolució.
Un grup vallenc, que tot i no tenir elements formals en comú, serví als seus membres com a plataforma per unir esforços a l’hora de donar a conèixer el seu treball.
El 14 de juny de 1972 es signa l’acta de constitució d’un dels grups més rellevants del panorama artístic català.
Joan Cunillera, Pere Queralt, Maria Teresa Sanromà, Joan Serafini, i Jaume Solé, una pintora, tres pintors i un escultor, es definien com: Cinc artistes de l’Alt Camp (Valls- Santes Creus) que, procedents de treballs pictòrics i escultòrics de tendència figurativa, estem units pel mateix anhel i una viva inquietud de trepitjar la terra. Volem materialitzar els nostres pensaments fent servir diferents tècniques i procediments, i cadascú dóna la seva resposta personal a la idea que tenim de l’home i del seu entorn.

Un profund sentiment nacionalista i un gran sentit de la justícia uniren, entre d’altres aspectes, als membres d’aquest grup, que van trobar en l’expressió artística un potent mitjà de denúncia contra la violència i la repressió social i política que vivia Catalunya en aquella època.
El coneixement de les tendències artístiques o l’amor per la natura i l’ecologia, són altres punts en comú del Grup Un Nus, on Jaume Solé hi va saber encaixar però que també va propiciar el desenvolupament del seu propi llenguatge.
L’experimentació esdevé clau per a l’artista, que desenvolupa el seu estil caracteritzat per l’ús de textures i donant importància als elements netament plàstics, extrapictòrics, informalistes, o grafits.
La força del concepte que Jaume Solé vol transmetre, equilibrat amb els valors formals de la mateixa, és un dels aspectes més valorats de la seva obra.
L’ús de fils que perforen el pla bàsic, petits elements geomètrics que sobresurten del mateix, empremtes d’objectes sobre la matèria pictòrica, papers units al pla en forma de collage o objectes enganxats a mode d’ensamblage que cerquen la tridimensionalitat, conformen obres compositives carregades de significat que en la majoria de casos, serveixen a l’artista com a via de denúncia dels aspectes negatius de la política i la societat.
Per a un artista amb consciència ecològica, que admira la natura perquè és una de les fonts on s’emmiralla, patir la seva destrucció resulta colpidor.
Durant aquesta època grans incendis cremen el Camp de Tarragona, el seu entorn. És inevitable sentir indignació, aquells colors que havien fascinat l’artista ara han desaparegut deixant lloc a la cendra, a la foscor. La denúncia, la tristesa per la destrucció del foc, cobra protagonisme a les seves obres, però poc a poc l’artista descobreix en el paisatge un nou cromatisme que el colpeix amb tanta o més força expressiva que el color que abans envaïa aquell mateix paisatge.
Jaume Solé penetra en aquells boscos cremats, els inspecciona, palpa la matèria amb les seves mans i experimenta el color que li dóna la pròpia natura. És així com decideix retornar a experimentar el que havia fet anys anteriors, i pren elements matèrics, com ara substrats extrets del bosc cremat, i els integra amb els acrílics de la seva pintura a mode de collage.
Combina fons plens de llum i color amb grans pinzellades negres que dominen la composició i amb delicats traços àgils i lleugers que recorden a l’escriptura. Una obra que es torna fonamentalment expressionista per parlar de la destrucció, però també del canvi i perquè no, de la regeneració.
Ens trobem a finals del segle XX. Viure un canvi de segle és un fet important i així ho demostra Jaume Solé, que vol deixar constància d’aquest fet.
Per a aquesta ocasió abandona els pinzells i s’endinsa en el món del gravat, on demostra tota la seva perícia. Realitza uns magnífics gravats de la ciutat de Valls i dels seus indrets més característics i apreciats pel pintor, com el carrer de la Cort, el Carrer de Sant Antoni, la Plaça del Pati i la seva font, entre d’altres.
Com en la seva sèrie dels Castells, es tracta de tot un homenatge a la seva ciutat i a les seves arrels, una forma excel·lent de documentar uns espais sota la pròpia òptica de l’artista.
Ja estic treballant una temàtica nova: Sarajevo, el perquè de les violacions de les dones... Des que va començar el conflicte que faig apunts, notes. Ara hi començo a treballar de ple [...].

Jaume Solé no deixa mai d’interessar-se per allò que passa al seu entorn, però tampoc per allò que succeeix a nivell internacional. És un artista compromès, i com a tal no pot tancar els ulls davant la gravetat del conflicte que viu Europa a principi dels anys 90, la Guerra dels Balcans.
Una guerra entre germans, que es retransmet a tota hora i en qualsevol mitjà de comunicació. Imatges cruentes que omplen d’impotència a l’artista i que fan que reflexioni sobre les pulsions i els desitjos més baixos que condueixen a l’home a cometre crims atroços contra les persones.
Torna a fer un art polític, de denúncia, on expressa els seus sentiments davant de la injustícia, les violacions, les morts i les atrocitats, en definitiva de la violència de la guerra. Hi introdueix un element fonamental, la figura humana, que gairebé havia desaparegut de la seva obra des de la seva primera etapa. El paisatge, la terra, és l’element essencial sobre el qual succeeixen els fets, sobre el qual transcorre la vida i on arriba la mort.
L’experimentació que havia fet amb la sèrie ignis li serveix ara per treballar amb uns colors d’una gran força expressiva que donen molt dramatisme a l’obra. Ho complementa amb traços ràpids i expressius, on domina el negre i que donen moviment i vivacitat a l’obra, i amb la inclusió d’objectes diversos com xarxes, cordills, elements metàl·lics, robes, fustes i fa un ús abundant de la matèria que li permet deixar marcada l’empremta de les petjades de la seva mà, dels seus peus, i altres objectes que reforcen el discurs de l’obra.
Jaume Solé no és impassible als fets i decideix actuar com millor ho sap fer, expressant el que sent i ho fa amb una obra dura, cruenta, com els esdeveniments que viuen els habitants de Sarajevo i d’altres ciutats, una obra de denúncia i d’incredulitat davant d’uns fets impropis d’una societat civilitzada en ple segle XX.
Un nou conflicte molt pròxim en el temps a la Guerra dels Balcans, però en un altre continent, colpeix Jaume Solé. Es tracta del genocidi que es duu a terme a Àfrica entre el poble hutu i el tutsi i que arriba en forma d’imatges a uns espectadors incrèduls davant de tanta crueltat.
Jaume Solé com a artista compromès amb el seu temps, utilitza l’art com a mitjà de comunicació per a denunciar les atrocitats de la guerra, però també per a fer una reflexió sobre els esdeveniments i les accions de l’home durant un conflicte.
El paisatge, com a element central i d’estudi, deixa pas a l’ésser humà, a la parella, home i dona, que esdevindran figures capçals de la sèrie Constrasts, junt a la complexitat de les relacions dels pobles i els problemes racials que donen lloc als conflictes.
La idea, el concepte que vol transmetre, el fan treballar amb petits detalls, amb fragments, tal i com ho havia fet a la sèrie Castells. Amb aquestes obres aconsegueix representar les tensions i la força dels cossos, accentuant el dramatisme de les escenes i fent-nos partícips del patiment de les figures representades.
L’ús de grans pinzellades i de l’espàtula per aplicar la pintura, el traç de formes sinuoses i vibrants, la perforació del pla bàsic, la força dels colors utilitzats: blaus, verds, ocres, vermells, i sobre tot, la línia negra que recorre la silueta de les figures permeten a Jaume Solé assolir el màxim efecte expressiu de les seves obres, fins aquest moment.
La sèrie Nucli, englobada dins de la sèrie Contrasts, o si més no, una continuació d’aquesta, ja no centra el seu tema principal en la parella, sinó en l’home o l’ésser humà en si.
Aquest home pateix, lluita, cerca la seva llibertat i es vol unir i comunicar amb els seus semblants. En moltes de les obres, Jaume Solé representa uns braços estesos amb les mans en l’aire recercant aquesta llibertat que sembla impossible d’assolir i que és quarterada per cordes que composen l’obra.
Com en sèries anteriors recupera aquest ús de cordes i la perforació del pla bàsic amb talls nets i ben definits. El traç vibrant del seu pinzell conjuga traços expressionistes amb la no-figuració combinant colors que reforcen el potencial dramàtic i expressiu de l’obra.
Tot i la plasmació d’aquest sentiment de desesperació, s’albira una petita escletxa optimista. Aquest home que sembla no trobar la sortida, no lluita en va, algun dia tots els seus esforços rebran una recompensa, formar part d’una societat lliure.
Tot el recorregut que Jaume Sole ha realitzat al voltant de la figura de l’home i la seva relació amb la societat, el porten a la recerca del seu origen.
L’origen de la vida, la fecundació, la gestació, on la dona esdevé peça fonamental per la seva capacitat receptora i gestadora de vida.
Per a representar aquests aspectes Jaume Solé distorsiona el cos humà, es centra en parts concretes com l’úter i l’interior del cos femení, donant-nos diversos punts de vista com el perfil d’una dona gestant o la visió frontal del moment del part.
Tots aquests elements són tractats d’una forma tan esquemàtica que s’endinsen en l’abstracció. La pinzellada és cada cop més ràpida, l’ús de colors vius es complementa perfectament amb el traç negre que delimita les formes i fa que aquestes adquireixin una vibració que els atorga moviment i expressivitat. Continua incidint en el pla bàsic, el perfora amb petits talls i amb cordills que traspassa d’un costat a l’altre creant línies que harmonitzen amb el conjunt de l’obra.
Mai restarà importància al fons de la seva obra. Una juxtaposició de colors que atorguen profunditat i que actuen com elements de contrast per a les figures principals, ressaltant la seva significació.
Sens dubte unes obres que harmonitzen amb la sèrie Nucli una continuació natural, una visió optimista, el triomf de la vida sobre la mort, el procés de fecundació i gestació que donen lloc a la celebració de la vida.
Treballar en una mateixa temàtica et permet arribar a un aprofundiment molt ric i coherent. Només penses en allò, res no et distreu i arribes al fons de la qüestió.

Treballar en sèrie, tractar un tema i aprofundir en ell, portà, de forma natural, a Jaume Solé a dirigir el seu treball cap a l’abstracció. Per a ell l’important és trobar la manera d’expressar allò que vol dir, aconseguir aquella forma que sintetitzi el seu pensament i és a base d’esforç, dedicació i recerca constant, que ho aconsegueix.
Sintetitza les formes amb unes obres que són un compendi, una síntesi de tots els elements característics que han format part del seu llenguatge: la seva vinculació amb la terra i el paisatge, la combinació de diverses games cromàtiques amb una extraordinària harmonia, l’experimentació amb textures, la densitat de la matèria i materials extrapictòrics, l’ús de cordills i la perforació del pla bàsic, tot unit a l’expressivitat del seu traç.

Ha arribat a la síntesi, al perfeccionament del seu llenguatge, la destresa d’un artista forjada al llarg de tota una vida dedicada a l’art i a la recerca pictòrica. Un artista compromès amb la seva època que va saber plasmar com ningú les seves passions i els seus sentiments sobre el llenç.

«Treballar en una mateixa temàtica et permet arribar a un aprofundiment molt ric i coherent. Només penses en allò, res no et distreu i arribes al fons de la qüestió»

1943 Neix a Valls Realitza els estudis primaris i de batxillerat al col·legi dels claretians de Valls, i des de molt jove mostrà el seu interès pel dibuix i la pintura. 1957 (14 anys) Comença a assistir a les classes de dibuix de Josep Maria Tost a l’Escola del Treball de Valls. 1960 Funda el GRUP DE TARDOR juntament amb: • Delminio Ruiz • Daniel Fabregàs • Francesc Llagostera • Jordi Rius • Joan Vallverdú Es trasllada a Barcelona per continuar els seus estudis artístics.

1961 (18 anys) Comença a assistir al taller del pintor i cartellista Josep Soligó a Barcelona. Exposició amb el GRUP DE TARDOR a la Sala Municipal de Sant Roc, Valls (21 octubre -1 de novembre). 1961-1966 Alterna la seva feina com a ajudant de cartellista i retolador, amb els seus estudis artístics. Es matricula a l’Acadèmia Aragó (Barcelona) per estudiar decoració. 1962 Participa en la 3a Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. Exposició individual de Jaume Solé a la Sala Guàrdias de Tarragona (Desembre) 1963 Participa en la 4a Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. 1964 Participa en la 5ª Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. 1965 Participa en la 6ª Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. Exposició individual de J. Solé a la Sala Municipal d’Exposicions. Valls.

1966 Exposició a la Sala Art i Color de Vic on hi presenta alguns paisatges (maig). Participa en la 7ª Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. 1967 Retorn a Valls des de Barcelona per treballar al negoci familiar. Exposició 7 pintors de Valls a la galeria Syra de Barcelona. Participa en la 8ª Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. 1968 Participa en la 9ª Exposició de Tardor de Valls. Sala Sant Roc de Valls. Exposició a la Sala d’Exposicions “La Caixa”, Andorra la Vella. Es casa amb M. Belén Herce. 1970 Exposició a la Sala Municipal de Valls conjuntament amb Josefina Giraldo Última exposició del Grup de Tardor.

1972 (14 de juny) Es signa l’acta de constitució del GRUP UN NUS Participa a Arte Export ’72. Bilbao. 1973 Primera exposició del Grup Un Nus “Tàrraco” al Palau de l’Abad, Monestir de Santes Creus (15-23 abril) Participa al Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet, Barcelona. 1974 Exposició a l’Ateneu de Barcelona amb el Grup Un Nus (Gener). 1975 Abril 1975- Exposició Mostra Ibèrica amb el Grup Un Nus (Casa de Cultura de la ciutat de Conca) Sèrie: Cròniques plàstiques Exposició Mostra Mediterrània-75, amb el Grup Un Nus (Sala de la Caixa d’Eivissa) Sèrie: Cròniques plàstiques II 1977 Exposició a la Galeria Beaubourg, Barcelona, amb el Grup Un Nus. Exposició a la Sala d’Art Galeria de Vilanova amb el Grup Un Nus (25 juny- 14 juliol).

1978 Trobada de Poesia Visual, amb el Grup Un Nus, París. Poesia Visual, amb el Grup Un Nus, Lisboa. Espai poètic, , amb el Grup Un Nus, Perpinyà. Mostra Cultura Catalana, amb el Grup Un Nus, Sevilla. Concretismo 80, amb el Grup Un Nus, Lleida. Exposició-homenatge a l’Abat Escarré, amb el Grup Un Nus, Fontana d’Or, Girona. Exposició-homenatge a l’Abat Escarré, amb el Grup Un Nus, Caixa d’Estalvis de Barcelona, Manresa. Exposició-homenatge a l’Abat Escarré, amb el Grup Un Nus, caixa d’Estalvis de Sabadell, Sabadell.

1979 Inici de la mostra itinerant del Grup Un Nus Homenatge a Catalunya-Homes. Llibreria de la Rambla de Tarragona (gener). Homenatge a Catalunya-Homes. amb el Grup Un Nus,Casa de Cultura, Valls (abril). Homenatge a Catalunya-Homes, amb el Grup Un Nus, Sala d’Exposicions de “La Caixa”, Vilafranca del Penedès (juny). Homenatge a Catalunya-Homes, amb el Grup Un Nus, Sala d’Art Galeria de Vilanova, Vilanova i la Geltrú (agost). 1980 Presentació del Grup Un Nus l’Institut d’Estudis Ilerdencs, amb l’exposició Homenatge a Catalunya. Homes (març-abril). Jaume Solé presenta la sèrie: “Reconstruir”. Col·laboració amb el grup de poetes l’Espiadimonis i publicació del llibre de poemes il·lustrat pel Grup Un Nus, titulat “Tramada”, Sala Sant Roc, Valls. Homenatge a Catalunya. Homes, amb el Grup Un Nus, Fontana, d’Or, Girona, (8-29 febrer). Mostra d’Art Plàstiques de la federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya, Capella i Sala Sant Roc, Valls, (3 – 19 octubre). Ajuntament de Valls i Institut d’estufis Vallencs, FSAPC, Capella i Sala Sant Roc, Valls. Homenatge a Picasso, exposició itinerant per Reus, Valls, Tarragona, Salou i Tortosa.

1981 Exposició a la Sala Sant Roc organitzada per l’Institut d’Estudis Vallencs i l’Ajuntament de Valls. 1982 Participa a la 40 exposició de Nadal, Valls (desembre 1982- gener 1983) Realitza el Mural de la Creu Roja, Tarragona. 1983 Exposa al Centre de Lectura, Portschach, Àustria. 1984 Participa a l’Homenatge a Apel·les Fenosa, local de al Joventut, Vial de França, el Vendrell. Exposició amb el Grup Un Nus, Palau de Congressos de Portschach, Àustria (juliol). Exposició amb el Grup Un Nus, Antic Hospital de Sant Roc, Valls, (28 de gener al 12 de febrer). Jaume Solé exposa 10 pintures i el Retaule dels Castells.

1986 Presenta la sèrie Mediterrani a la Torre Vella de Salou: Mostra Mediterrània 86 (setembre). 1987 Exposició a la Galeria Matisse de Barcelona (17 març-11 abril). Exposició al Castell d’Stolberg (Alemanya Oriental) on hi porta la seva obra Mediterrània i el Retaule dels Castells. 1988 Exposa a la Galeria Torres Clay, Reus. Exposa al Palau Miramar, Sitges. 1989 Exposa al Palau Miramar, Sitges. 1990 Exposició de Grans formats a la Capella Claret, Valls. 1991 Exposició: Jaume Solé. Pintures, a la Sala d’Art Era Bauró, Andorra la Vella (4- 29 de juny). Participa al XIX Certamen Nacional de Arte, Caja de Ahorros, Guadalajara.

1992 Jaume Solé. One Man Show. Mostra per primera vegada la Sèrie Ignis, a la Fira Internacional de Bèrgam, Itàlia (Bergamo Internazionale d’Arte, 26-30 novembre). Sterling Art Gallery, The Florida Museum of Hispanic and Latin American Art. Participa a l’exposició 5 artistas de España, Soho Gallery, Miami Beach (EUA), (9-30 d’abril). Participa al Batik International Art. Participa a la 59 Exposició de Nadal, Institut d’estudis Vallencs, Valls. Participa a la Biennal d’Art XXVIII Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Galeria Ra del Rey 20 x 20, Madrid. 1993 Presenta l’exposició Ignis al Tinglado núm. 1 del Moll de Costa de Tarragona. Flax Art Gallery, San Francisco (EUA). Galeria Ra del Rey 20 x 20, Madrid. Mostra Ignis. Hotel ciutat de Mataró. Participa al Premi Ricard Camí, Terrassa. Participa a la mostra Art/Reumatologia, Sala d’Art Bergara, Barcelona. Participa en la mostra itinerant Els artistes i la sardana, Santiago de Xile, Rosario, Buenos Aires, Sao Paolo. Mostra d’Art-Postal Sarajevo, Ajuntament de Tarragona, 1993-1994. Realitza l’obra Homenatge a Sarajevo.

1994 Exposició Estampes dels 90, Galeria Teatre, Mataró. Exposició Estampes dels 90, Palau Oriol, Palau Oliver de Botelles i Sala d’Arts. Aplicades de la Diputació de Tarragona, Tortosa. Participa a la mostra Pintura Contemporània Viva, Torreón de Lozoya, Segòvia. 1995 Exposició Estampes dels 90, Sant Carles de la Ràpita Estampes des annes 90. Jaume Solé, Galeria Yves Fay, París (3-31 de maig). Sèrie Mediterània, 1994-1995, Museu de la Marina, Vilassar de Mar Out of Valls, Museu de Valls. Participa a Estampa, presentat per la Galeria Diagonal Art, Madrid 1996 Gener- Jaume Solé. Contrastos, Museu d’Art Modern de Tarragona. Participa a la 2ª Mostra 50 Artistes a la Cerdanya, Bellver de Cerdanya, (30 març-9 abril). Participa a Estampa, presentat per la Galeria Diagonal Art, Madrid (1-10 novembre). Participa a Miart-96. Milà (Itàlia), amb la Galeria Diagonal Art. Participa a la Bologn Arte Fiera, Bolonya (Itàlia), amb la Galeria Diagonal Art. Participa a RipArte 2’96, Roma, presentat per Diagonal Art, Galeria, (19 -22 setembre).

Exposició Jaume Solé. Contrastos, Association Firmin Bauby, Sant Vicens, Perpinyà, França (3 octubre- 6 novembre). 1997 Exposa al Instituto Cervantes, Milà. Participa a l’exposició Iberia Pictórica. Antico Palazzo della Pretura di Castell’Arquato, Itàlia. Participa al Premi Ricard Camí, Terrassa. Participa amb Casa Elizalde, Galeria Canals a l’Homenatge a Josep Pla, Barcelona. Participa a Le Patio en Septembre, Patio de la Mairie, Villa d’Anglet, França (5 setembre -11 octubre). Participa a Estampa, Diagonal Art Galeria, Madrid. 1998 Exposició al Duomo di Siena, Cripte delle statue, Scale di San Giovanni, Siena, Itàlia. Participa a Expo Arte, Montichiari, Brescia, Itàlia. Participa a Estampa, presentat per Diagonal Art Galeria, Madrid (5-9 novembre).

1999 Participa a Arte Fiera, Bolonya (Itàlia). Artistas españoles, Galería Campo&Campo, Anvers, Bèlgica, (20 de febrer -20 de març). Participa a la I Mostra d’Art Homenatge a Cèsar Martinell, Centre d’Estudis del Gaià, Vila-rodona Participa a Interart 99, València (20- 24 d’octubre) Gravats i petit format, Artfactum Espai d’Art, Barcelona, (21 desembre 1999- 16 gener 2000) 2001 Exposició Objectes i imatges, Palau de la Diputació de Tarragona Exposa al Districte de Berlin-Reinickendorf Gravats, Sala Factum, Barcelona (7- 24 de juny). Pintures, Jaume Solé. Centre de Lectura de Valls (16 juny- 1 juliol). Jaume Solé, Tècnica mixta, Sala Ibercaja, Logroño (16-30 de juny). Exposició Candela 2001, Casa Caritat, Valls (19 gener – 11 febrer). Objectes i Imatges. Berlin - Reinickendorf – Tarragona. Mostra de l’intercanvi a Künstlerhof Frohnau de 6 artistes al Palau de la Diputació de Tarragona, del 5 al 28 d’octubre. Diagnòstic d'Alzehimer. 2002 60 Exposició de Nadal, Institut d’Estudis Vallencs, Valls.

2003 Lineart 2003 Fira internacional d’art contemporani celebrada a Ghent, Belgica, presentat per la Galeria de Arte Gaudí de Madrid. Galeria de Arte Contemporaneo Surcos a Majadahonda (Madrid) del dia 28 i fins el 10 de gener. 61 Exposició de Nadal, Antiga Capella de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs, Valls. 2004 Escenes, una mostra de 22 pintors de les comarques de Tarragona (s XIX i XX). Centre cultural Torre Vella de Salou, del 6 de febrer al 7 de març de 2004. Cadàvers exquisits... Un pretext. Obres de creació col·lectiva. Museu d’Art Modern de Tarragona, del 19 de març al 25 d’abril de 2004. II Biennal Internacional del gravat Contratalla. Seleccionat. Antic ajuntament de Tarragona del de maig fins el 20 de juny. 62 Exposició de Nadal Artistes Vallencs, Antiga capella de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs, Valls. Feria de Arte ndependiente de Madrid (FAIM). Madrid, Enero. Fecundidad, Paisajes del mundo y Abstracciones. Sala JOAN MIRÓ, Palacio de Congresos de Madrid ( 1 al 15 de Novembre).. 2005.- 63 Exposició de Nadal Artistes Vallencs, Antiga capella de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs, Valls. Feria DEARTE de Galerias de Arte Contemporaneo de España. Galeria Marc Sabata. Madrid del 25 al 30 de enero.

2006 64 Exposició de Nadal Artistes Vallencs, Antiga capella de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs, Valls. 2006 64 Exposició de Nadal Artistes Vallencs, Antiga capella de Sant Roc, Institut d’Estudis Vallencs, Valls. III Biennal Internacional del gravat Contratalla. Finalista premi especial Ajuntament de Vilaseca. Ajuntament de Vilaseca del 29 d’abril al 14 de maig. II Feria internacional de arte contemporáneo de Marbella. 07-10 septiembre de 2006. Presentat per la Galeria Art Nou Mil·lenni de Barcelona. Desembre 2005 - Gener 2006 Retrospectiva Jaume Solé. L’omnipresència de l’home, realitzada al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Valls Antiga capella de Sant Roc. 2011 Mor a Valls el 15 de juny

INICI

UN ESBÓS

BIOGRAFIA

GALERIA

ESTUDI ESTILÍSTIC

LLIBRES DE REFERÈNCIA

BIBLIOGRAFIA 1973-1993

CRÈDITS

CONTACTE

LLIBRES DE REFERÈNCIA SOBRE L'ARTISTA

MONTANER, J. L. i VENTURA, J. 1992. Jaume Solé, un artífex del color. Batik, núm. 8, Barcelona.

LLOP S, J. 1994. J. Solé. Artistas Gal Art núm. 7 Ed. Gal Art. Barcelona.

PUIG, A., XIRINACS, O i ARITZETA, M. 1999. Nucli de Jaume Solé. Aret Ediciones. Barcelona.

MIRALLES F. 2002. Jaume Solé. Compromís amb el compromís. Diputació de Tarragona. Columna Edicions.

SALCEDO, M. 2005. Jaume Solé. L'omnipresència de l'home. Edicions Cossetània. Valls

1973-1979

1973

1974

1975-1979

1973

DAVENSOL: «Un Nus. Nou grup artístic vallenc», Cultura, núm. Valls, marc de 1973.

DAVENSOL: «Una pintora, tres pintors i un escultor...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.

MARTINELL, César: «Dins de la selecció d'inquietuds...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.

BASCO, Francisco: «Presentación del grupo artístico vállense "Un Nus", en Santes Creus», Diario Español, Tarragona, 14 d'abril de 1973.

Redacció: «Interesante exposición pictórica en el monasterio de Santes Creus», El Noticiero Universal, Barcelona, 14 d'abril de 1973.

Redacció: «Exposición de artes plásticas en Sanies Creus», La Vanguardia, Barcelona, 19 d'abril de 1973.

GALIMANY, Alfonso: «Inaugurada en Sanites Creus la exposició artística del grupo "Un Nus"», Diario Español, Tarragona, 19 d'abril de 1973.

J.V.F.: «"Un Nus".- arte moderno se mezcla con el románico en Sanies Creus», El Correo Catalán, Barcelona, 20 d'abnl de 1973.

1974

GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" expone en Barcelona», Dairio Español, Tarragona, 12 de gener de 1974.

GUTIÉRREZ, Fernando: «El grupo "Un Nus" en el Ateneo», La Vanguardia, Barcelona, 19 de gener de 1974.

GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" en el Ateneo barcelonés», Diaric Español, Tarragona, 20 de gener de 1974.

VALLES ROVIRA, Josep: «Un Nus», Tele-Exprés, Barcelona, 25 de gener de 1974.

MARSÁ, Ángel: «Un Nus», El Correo Catalán, Bcn, 26 de gener de 1974.

GIMÉNEZ, J.V: «"Un Nudo" con la espiritualidad», ABC, Madrid, 31 de gener de 1974.

VALERA CASES, Augusto: «"Un Nus", arte comunitario», El Noticiero Universal, Barcelona, 31 de gener de 1974.

DAVENSOL: «"Un Nus", nom, bandera, nexe d'unió...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Ateneu barcelonés, Barcelona, 1974.

VILANOVA, Evangelista: «Fruit d'una interrogació constant i sere-na...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Ateneu barcelonés, Barcelona, 1974.

1975

ÁVILA, José Vicente: «Un Nus», Diario de Cuenca, 2 d'abril de 1975.

GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" expone 40 obras en Cuenca», Diario Español, Tarragona, 5 d'abril de 1975.

DAVENSOL: «Un Nus», Cultura, Valls, maig de 1975.

FULQUET, M. Josep: «A Jaume Solé», a Mostra mediterránia (catá-leg d'exposició), Eivissa, juliol 1975.

M.G.: «"Un Nus" y su "Mostra mediterránia"», Diario de Ibiza, 12 de juliol de 1975.

1977

VALLES ROVIRA: «Un Nus», Tele-Exprés, Barcelona, 11 de marc de1977.

MARSÁ, Ángel: «Un Nus», El Correo Catalán, Barcelona, 26 de marc de 1977.

MIRALLES, Francesc: «"Un Nus", ara, hivern de 1977», a Grup «Un Nus» (catáleg d'exposició), Galeria Beaubourg, Barcelona,1977.

1979

XIRINACS, Olga: «Un Nus», a Grup «Un Nus». Homenatge a Catalunya. Homes (catáleg d'exposició), Tarragona, gener de 1979.

BUQUERAS BACH, Josep M.: «"Un Nus": Homenatge a Catalunya», Mestral, Tarragona, 9 de febrer de 1979.

MIRALLES, Francesc: «L'art contemporani i el compromís social», conferencia pronunciada amb motiu de 1'exposició Homenatge a Catalunya. Homes, realitzada pel Grup «Un Nus», a la Llibreria de la Rambla de Tarragona, el 9 de de febrer de 1979.

DAVENSOL: «l'art contemporani i el compromís social» (resum de la conferencia de Francesc Miralles sobre aquest tema),Cultura, Valls, marc de 1979.

1992-1993

1992

1993 (I)

1993 (II)

1992

RUFÍ GIBERT, M.: «Jaume Solé», Batik, dossier núm. 112, Bar-celona, gener de 1992.

BATALLA DOMÉNEC, Joan: «Ignis», Batik, Barcelona, dossier núm. 8, juliol de 1992.

BATALLA DOMÉNEC, Joan: «.Ignis», al catáleg Bidart. Arte Contemporánea, Bérgam, novembre de 1992.

BATALLA DOMÉNEC, Joan: «Ignis», Gal-Art, núm. 104, Barcelona, novembre de 1992.

GUASCH, Gabriel: «Qui ha seguit la trajectória artística de Jaume Solé», al catáleg Bidart. Bergamo Internazionale d'Arte, Bérgam, novembre de 1992,

GUASCH, Gabriel: «Ignis. Jaume Solé», Gal-Art, núm. 104, Barcelona, novembre de 1992.

RUFÍ, M.: article al catáleg Bidart, Bérgam, 1992.

DÍAZ, Rosa: «Defensant la vida», Albora, núm. 43, Badalona, 12 de desembre de 1992.

50 Exposició de Nadal (catáleg), Institut d'Estudis Vallencs, Valls, desembre de 1992.

1993

MONTANÉ, Joan Lluís: «La búsqueda del entorno», Marte, núm. 25, Barcelona, gener de 1993.

Redacció: «Jaume Solé, una mirada crítica al medi ambient», Revista de Badalona, núm. 3208, 5 de febrer de 1993. Redacció: «Jaume Solé, el pintor de la contemporaneTtat ecológi-ca», Crónica de Mataró, 20 de febrer de 1993.

O.B.: «La pintura de Jaume Solé», La CIau, Mataró, febrer de 1993.

ALCARAZ, Helena: Claxon, núm. 318, Terrassa, 28 de febrer de 1993.

JULIO, J.: «Jaume Solé», Gal-Art, núm. 18, marc de 1993.

MIRALLES, Francesc: «"Un Nus" i Jaume Solé», Batik, núm. 116, Barcelona, marc de 1993. Redacció: article a El 9 Nou, Granollers, 16 de marc de 1993.

Redacció: «Presenten un monográfic sobre el pintor Jaume Solé a Granollers», El 9 Nou, Granollers, 19 de marc de 1993.

ARASA, Josep Maria: «Trobada de refugiáis de Bosnia a la Rápita», Nou Diari, Tarragona, 19-20 de marc de 1993.

CADENA, Josep Maria: «Jaume Solé arde en Tarragona», El Periódico, Barcelona, 21 de marc de 1993.

CADENA, Josep Maria: article a El Periódico, Barcelona, 31 de marc de

CÁSALE, Ramón: «Jaume Solé», Batik, dossier núm. 119, Barcelona, abril de 1993.

LLOP S., Josep: «Entorno a la portada. J. Solé», Gal-Art, núm. 109, Barcelona, abril de 1993.

PERELLÓN, José E.: «Jaume Solé, reflexiones plásticas», Marte, núm. 26, Barcelona, maig de 1993.

MARSAL, Josep Maria: article a Diari de Tarragona, 2 de maig de 1993.

J.M.M.: «Gran exposición de Jaume Solé en un tinglado del puer-to», Diari de Tarragona, 2 de maig de 1993.

BELLMUNT, Cinta S.: «Jaume Solé fa una drástica reflexió sobre el bosc cremat», Nou Diari, Tarragona, 5 de maig de 1993.

PERELLÓN, J.E.: «La obra abrasiva de Jaume Solé», El Vigía, Barcelona, 5 de maig de 1993.

Redacció: «Solé ens presenta en una macroexposició els atemptats que es produeixen...», El Vallenc, Valls, 7 de maig de 1993.

BELLMUNT, Cinta S.: «El pintor Jaume Solé transmet l'impacte des-tructiu del foc», Nou Diari, Tarragona, 8 de maig de 1993,

RIMBAU, Soma: article a Nou Diari, Tarragona, 8 de maig de 1993.

BESCÓS, Gloria Maria: «Gran afluencia de público en la exposición Ignis de Jaume Solé», El Vigía, Barcelona, 11 de maig de 1993.

Redacció: «El meu plantejament es únicament i exclusivament plástic», El Pati, Valls, 21 de maig de 1993.

ROIG, Francesc: «Jaume Solé: La térra i 1'entorn huma, principáis eixos de la meva pintura», Fórum. Diari de Tarragona, 27 de maig de 1993.

M(IRALLES), F(rancesc): «Jaume Solé. Ignis», La Vanguardia, Barcelona, 28 de maig de 1993.

MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé», Gal-Art, juliol-agost del 1993.

MONTANÉ, Joan Lluís: «La transformació expressiva de la materia», Cultura, núm. 530, Valls, juliol-agost de 1993.

QUERALT SANROMÁ, Josep: «Jaume Solé presenta 1'exposició Ignis al Tinglado núm. 1 de Tarragona», Cultura, núm. 530, Valls, juliol-agost de 1993.

VENTURA, Nuria: article a El Pati, Valls, 3 de setembre de 1993.

Redacció: «Jaume Solé va inaugurar a Mataró 1'exposició Ignis...», El Vallenc, Valls, 3 de setembre de 1993.

CALLS, Albert: article a Crónica de Mataró, 4 de setembre de 1993.

MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé. Hotel N.H. Mataró», Gal-Art, R núm. 115, Barcelona, octubre de 1993.

1980-1991

1980-1984

1986-1987

1988-1991