Jaume Solé (Valls, 1943 – 2011), artista plàstic que va saber captar com ningú l’essència del seu entorn i mostrar-ho a l’espectador en forma de pinzellades i composicions que definiren el seu llegat iconogràfic.
Des de ben jove va demostrar les seves inquietuds artístiques, formant-se a les classes de dibuix que impartia Josep Maria Tost a l’Escola del Treball de Valls o posteriorment a Barcelona al taller de Josep Soligó. Va formar part del Grup de Tardor, i posteriorment del Grup Un Nus on va compartir perspectives amb altres artistes de l’Alt Camp compromesos socialment amb la seva època, entre els últims anys de la dictadura franquista i els inicis de la Democràcia. Aquests artistes, abandonaren la figuració per endinsar-se en l’abstracció i potenciar el caràcter conceptual de l’obra. Pertànyer a aquest grup va portar a Jaume Solé a definir el seu propi llenguatge, experimentant amb tot tipus de materials que disposava sobre el llenç amb tècniques com el collage.
Un cop abandona el Grup un Nus l’any 1984, la seva producció es defineix en diverses sèries, alternant l’abstracció amb la figuració, com indica el crític d’art Antonio Salcedo*. Així trobaríem un Jaume Solé admirat pel paisatge i en concret per l’Alt Camp, que en la seva sèrie Ignis s’indigna davant els incendis que destrueixen el paisatge, però que alhora el fascina amb el cromatisme que produeixen tals desastres. Solé, molt vinculat amb la seva ciutat natal, Valls, dóna la seva pròpia visió sobre els castells com a construcció humana i tan relacionats amb la identitat catalana.
Estampes dels 90 i Contrasts, sèries impactants i compromeses, ens mostren l’enuig de l’artista envers les injustícies socials i la guerra, caracteritzades per l’obra Homenatge a Sarajevo (1993) que es troba exposada al Museu d’Art Modern de Tarragona.
La seva obra ha estat exposada en nombroses galeries i centres d’art d’arreu del món des de l’Estat espanyol, França, Alemanya, Itàlia o els Estats Units fet que li aportà un notable reconeixement internacional.
El 14 de juny de 2011 Jaume Solé ens va deixar, però la seva obra ens continuarà delectant amb la seva impactant iconografia, la força del seu color i el traç del seu pinzell.
S’aprèn tant mirant com fent”, afirmava Jaume Solé durant els seus inicis.
I és que la seva formació va estar caracteritzada per allò que aprenia dels seus mestres Josep Maria Tost o Josep Soligó, però també d’aquelles experiències que nodrien el seu bagatge cultural tal com visitar museus i conèixer tot allò relacionat amb el món de l’art i que el farien créixer com a artista.
D’aquests primers anys podem veure unes obres molt acadèmiques, copiades directament en estudi i d’un model en guix, però poc a poc va perfeccionant el seu traç i ho reflexa en obres posteriors on treballa amb models del natural demostrant un domini tècnic del dibuix i la pintura.
Vull arribar a l’abstracció del paisatge, m’agrada seleccionar. M’interessa el conceptualisme, o sigui, la taca per la taca, un art de símbols i conceptes, totalment cerebral.
La sèrie Natura, en connexió amb algunes de les seves obres primerenques on estudiava el paisatge i com a continuació de la sèrie Mediterrani, està dedicada a la visió del seu entorn, a la flora, als matisos del paisatge del Camp de Tarragona i d’altres indrets on va tenir l’oportunitat viatjar i gaudir de la manifestació de la natura.
A diferència d’aquells primers paisatges delicadament construïts on la figuració jugava un paper molt important, ara el color o la taca, com ell anomena, esdevé part fonamental d’un conjunt que tendeix cada vegada més cap a l’abstracció.
És ben clara la influència fauvista i de l’expressionisme alemany en tant que combina la figuració i l’abstracció amb unes pinzellades gruixudes o amb espàtula, creant grans taques de color que barreja amb grafismes negres.
Amb la sèrie Mediterrani va pretendre fer un exercici d’introspecció i en aquesta sèrie ressorgeix amb molta més força; l’ús que fa del color és merament expressiu, conté una força vibrant que colpeix l’espectador, perquè aconsegueix expressar les seves emocions, els seus sentiments, i els seus pensaments.
Desprès d’uns anys de treball associat al Grup de Tardor o al Grup Un Nus, Jaume Solé decideix emprendre el seu propi camí. No abandonarà mai la recerca pictòrica però entra en una etapa introspectiva on el Mar Mediterrani, bressol de la seva cultura, l’ajudarà a trobar-se a si mateix, a meditar en el que ha estat el seu treball fins ara i a fer un parèntesi amb la denúncia dels abusos socials i polítics, per centrar-se en el paisatge, en la grandiositat del mar, en les seves formes i colors, en el blau.
La identificació de Jaume Solé amb el seu territori, Catalunya, queda ben palès a les seves obres anteriors; ara busca unes arrels associades a la cultura mediterrània i que identifica amb la figura del mar, la sorra i la llum.
Però no mimetitza el mar com si es tractés d’una fotografia, el pinta amb els ulls d’un artista, hi evoca sensacions, l’acció de la llum sobre l’aigua i la sorra, el moviment del mar, l’escuma que sorgeix del contacte d’aquest sobre les roques, i tot això ho aconsegueix amb l’abstracció de les formes i l’ús del color.
La densa matèria que aplica a la seva paleta li permet donar plasticitat a les formes i una degradació de colors que donen moviment a les seves obres.
Sens dubte una etapa per trobar-se a si mateix, per experimentar i per a continuar creixent artísticament .
Força, equilibri, valor i seny, lema casteller sorgit d’un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé, resumeix el fet casteller i Jaume Solé ho capta en l’ obra que hi dedicada.
L’essència d’aquesta sèrie és l’home com a part d’un tot. L’home com a element d’unió, peça d’un trencaclosques que Jaume Solé estudia per tal de reflectir la tensió i la força que suposa la construcció d’ un castell.
S’allunya de la figuració, abandonant els aspectes imitatius i es queda amb els elements essencials, és per això que utilitza colors bàsics com el vermell, el rosa, el verd, el negre o tonalitats ocres. En la seva obra Retaule dels castells barreja la figuració lliure amb l’abstracció, abstracció feta a partir dels diferents moments de la creació d’un castell on es fan visibles la força, l’equilibri, el valor i el seny.
El gravat proporciona a Jaume Solé una capacitat de síntesi i expressió diferent del que havia experimentat fins ara. Fa composicions en picat, vistes des de d’alt, esquemes figuratius que tendeixen a l’abstracció, treballant les figures a mode de trencaclosques que donen una visió inusual d’un castell. Sobre un fons neutre ressalta figures vibrants que representades com fragments o taques de color perfectament delimitades i que s’integren en un conjunt al qual donen moviment.
Representar els castells, símbol de la seva ciutat, són per a ell una bona forma de fer un homenatge a Valls i a Catalunya.
Les inquietuds artístiques de Jaume Solé i la necessitat de créixer i formar-se com a artista el porten a traslladar-se a Barcelona. Tot i així no es desvincula artísticament de la seva ciutat, Valls, i al costat de Daniel Fàbregas, Francesc Llagostera, Jordi Rius, Delmiro Ruiz i Joan Vallverdú, crea, l’any 1960, el Grup de Tardor. Aquest grup variaria en els seus membres, però Jaume Solé hi romandria fins a la seva dissolució.
Un grup vallenc, que tot i no tenir elements formals en comú, serví als seus membres com a plataforma per unir esforços a l’hora de donar a conèixer el seu treball.
El 14 de juny de 1972 es signa l’acta de constitució d’un dels grups més rellevants del panorama artístic català.
Joan Cunillera, Pere Queralt, Maria Teresa Sanromà, Joan Serafini, i Jaume Solé, una pintora, tres pintors i un escultor, es definien com: Cinc artistes de l’Alt Camp (Valls- Santes Creus) que, procedents de treballs pictòrics i escultòrics de tendència figurativa, estem units pel mateix anhel i una viva inquietud de trepitjar la terra. Volem materialitzar els nostres pensaments fent servir diferents tècniques i procediments, i cadascú dóna la seva resposta personal a la idea que tenim de l’home i del seu entorn.
Un profund sentiment nacionalista i un gran sentit de la justícia uniren, entre d’altres aspectes, als membres d’aquest grup, que van trobar en l’expressió artística un potent mitjà de denúncia contra la violència i la repressió social i política que vivia Catalunya en aquella època.
El coneixement de les tendències artístiques o l’amor per la natura i l’ecologia, són altres punts en comú del Grup Un Nus, on Jaume Solé hi va saber encaixar però que també va propiciar el desenvolupament del seu propi llenguatge.
L’experimentació esdevé clau per a l’artista, que desenvolupa el seu estil caracteritzat per l’ús de textures i donant importància als elements netament plàstics, extrapictòrics, informalistes, o grafits.
La força del concepte que Jaume Solé vol transmetre, equilibrat amb els valors formals de la mateixa, és un dels aspectes més valorats de la seva obra.
L’ús de fils que perforen el pla bàsic, petits elements geomètrics que sobresurten del mateix, empremtes d’objectes sobre la matèria pictòrica, papers units al pla en forma de collage o objectes enganxats a mode d’ensamblage que cerquen la tridimensionalitat, conformen obres compositives carregades de significat que en la majoria de casos, serveixen a l’artista com a via de denúncia dels aspectes negatius de la política i la societat.
Per a un artista amb consciència ecològica, que admira la natura perquè és una de les fonts on s’emmiralla, patir la seva destrucció resulta colpidor.
Durant aquesta època grans incendis cremen el Camp de Tarragona, el seu entorn. És inevitable sentir indignació, aquells colors que havien fascinat l’artista ara han desaparegut deixant lloc a la cendra, a la foscor. La denúncia, la tristesa per la destrucció del foc, cobra protagonisme a les seves obres, però poc a poc l’artista descobreix en el paisatge un nou cromatisme que el colpeix amb tanta o més força expressiva que el color que abans envaïa aquell mateix paisatge.
Jaume Solé penetra en aquells boscos cremats, els inspecciona, palpa la matèria amb les seves mans i experimenta el color que li dóna la pròpia natura. És així com decideix retornar a experimentar el que havia fet anys anteriors, i pren elements matèrics, com ara substrats extrets del bosc cremat, i els integra amb els acrílics de la seva pintura a mode de collage.
Combina fons plens de llum i color amb grans pinzellades negres que dominen la composició i amb delicats traços àgils i lleugers que recorden a l’escriptura. Una obra que es torna fonamentalment expressionista per parlar de la destrucció, però també del canvi i perquè no, de la regeneració.
Ens trobem a finals del segle XX. Viure un canvi de segle és un fet important i així ho demostra Jaume Solé, que vol deixar constància d’aquest fet.
Per a aquesta ocasió abandona els pinzells i s’endinsa en el món del gravat, on demostra tota la seva perícia. Realitza uns magnífics gravats de la ciutat de Valls i dels seus indrets més característics i apreciats pel pintor, com el carrer de la Cort, el Carrer de Sant Antoni, la Plaça del Pati i la seva font, entre d’altres.
Com en la seva sèrie dels Castells, es tracta de tot un homenatge a la seva ciutat i a les seves arrels, una forma excel·lent de documentar uns espais sota la pròpia òptica de l’artista.
Ja estic treballant una temàtica nova: Sarajevo, el perquè de les violacions de les dones... Des que va començar el conflicte que faig apunts, notes. Ara hi començo a treballar de ple [...].
Jaume Solé no deixa mai d’interessar-se per allò que passa al seu entorn, però tampoc per allò que succeeix a nivell internacional. És un artista compromès, i com a tal no pot tancar els ulls davant la gravetat del conflicte que viu Europa a principi dels anys 90, la Guerra dels Balcans.
Una guerra entre germans, que es retransmet a tota hora i en qualsevol mitjà de comunicació. Imatges cruentes que omplen d’impotència a l’artista i que fan que reflexioni sobre les pulsions i els desitjos més baixos que condueixen a l’home a cometre crims atroços contra les persones.
Torna a fer un art polític, de denúncia, on expressa els seus sentiments davant de la injustícia, les violacions, les morts i les atrocitats, en definitiva de la violència de la guerra. Hi introdueix un element fonamental, la figura humana, que gairebé havia desaparegut de la seva obra des de la seva primera etapa. El paisatge, la terra, és l’element essencial sobre el qual succeeixen els fets, sobre el qual transcorre la vida i on arriba la mort.
L’experimentació que havia fet amb la sèrie ignis li serveix ara per treballar amb uns colors d’una gran força expressiva que donen molt dramatisme a l’obra. Ho complementa amb traços ràpids i expressius, on domina el negre i que donen moviment i vivacitat a l’obra, i amb la inclusió d’objectes diversos com xarxes, cordills, elements metàl·lics, robes, fustes i fa un ús abundant de la matèria que li permet deixar marcada l’empremta de les petjades de la seva mà, dels seus peus, i altres objectes que reforcen el discurs de l’obra.
Jaume Solé no és impassible als fets i decideix actuar com millor ho sap fer, expressant el que sent i ho fa amb una obra dura, cruenta, com els esdeveniments que viuen els habitants de Sarajevo i d’altres ciutats, una obra de denúncia i d’incredulitat davant d’uns fets impropis d’una societat civilitzada en ple segle XX.
Un nou conflicte molt pròxim en el temps a la Guerra dels Balcans, però en un altre continent, colpeix Jaume Solé. Es tracta del genocidi que es duu a terme a Àfrica entre el poble hutu i el tutsi i que arriba en forma d’imatges a uns espectadors incrèduls davant de tanta crueltat.
Jaume Solé com a artista compromès amb el seu temps, utilitza l’art com a mitjà de comunicació per a denunciar les atrocitats de la guerra, però també per a fer una reflexió sobre els esdeveniments i les accions de l’home durant un conflicte.
El paisatge, com a element central i d’estudi, deixa pas a l’ésser humà, a la parella, home i dona, que esdevindran figures capçals de la sèrie Constrasts, junt a la complexitat de les relacions dels pobles i els problemes racials que donen lloc als conflictes.
La idea, el concepte que vol transmetre, el fan treballar amb petits detalls, amb fragments, tal i com ho havia fet a la sèrie Castells. Amb aquestes obres aconsegueix representar les tensions i la força dels cossos, accentuant el dramatisme de les escenes i fent-nos partícips del patiment de les figures representades.
L’ús de grans pinzellades i de l’espàtula per aplicar la pintura, el traç de formes sinuoses i vibrants, la perforació del pla bàsic, la força dels colors utilitzats: blaus, verds, ocres, vermells, i sobre tot, la línia negra que recorre la silueta de les figures permeten a Jaume Solé assolir el màxim efecte expressiu de les seves obres, fins aquest moment.
La sèrie Nucli, englobada dins de la sèrie Contrasts, o si més no, una continuació d’aquesta, ja no centra el seu tema principal en la parella, sinó en l’home o l’ésser humà en si.
Aquest home pateix, lluita, cerca la seva llibertat i es vol unir i comunicar amb els seus semblants. En moltes de les obres, Jaume Solé representa uns braços estesos amb les mans en l’aire recercant aquesta llibertat que sembla impossible d’assolir i que és quarterada per cordes que composen l’obra.
Com en sèries anteriors recupera aquest ús de cordes i la perforació del pla bàsic amb talls nets i ben definits. El traç vibrant del seu pinzell conjuga traços expressionistes amb la no-figuració combinant colors que reforcen el potencial dramàtic i expressiu de l’obra.
Tot i la plasmació d’aquest sentiment de desesperació, s’albira una petita escletxa optimista. Aquest home que sembla no trobar la sortida, no lluita en va, algun dia tots els seus esforços rebran una recompensa, formar part d’una societat lliure.
Tot el recorregut que Jaume Sole ha realitzat al voltant de la figura de l’home i la seva relació amb la societat, el porten a la recerca del seu origen.
L’origen de la vida, la fecundació, la gestació, on la dona esdevé peça fonamental per la seva capacitat receptora i gestadora de vida.
Per a representar aquests aspectes Jaume Solé distorsiona el cos humà, es centra en parts concretes com l’úter i l’interior del cos femení, donant-nos diversos punts de vista com el perfil d’una dona gestant o la visió frontal del moment del part.
Tots aquests elements són tractats d’una forma tan esquemàtica que s’endinsen en l’abstracció. La pinzellada és cada cop més ràpida, l’ús de colors vius es complementa perfectament amb el traç negre que delimita les formes i fa que aquestes adquireixin una vibració que els atorga moviment i expressivitat. Continua incidint en el pla bàsic, el perfora amb petits talls i amb cordills que traspassa d’un costat a l’altre creant línies que harmonitzen amb el conjunt de l’obra.
Mai restarà importància al fons de la seva obra. Una juxtaposició de colors que atorguen profunditat i que actuen com elements de contrast per a les figures principals, ressaltant la seva significació.
Sens dubte unes obres que harmonitzen amb la sèrie Nucli una continuació natural, una visió optimista, el triomf de la vida sobre la mort, el procés de fecundació i gestació que donen lloc a la celebració de la vida.
Treballar en una mateixa temàtica et permet arribar a un aprofundiment molt ric i coherent. Només penses en allò, res no et distreu i arribes al fons de la qüestió.
Treballar en sèrie, tractar un tema i aprofundir en ell, portà, de forma natural, a Jaume Solé a dirigir el seu treball cap a l’abstracció. Per a ell l’important és trobar la manera d’expressar allò que vol dir, aconseguir aquella forma que sintetitzi el seu pensament i és a base d’esforç, dedicació i recerca constant, que ho aconsegueix.
Sintetitza les formes amb unes obres que són un compendi, una síntesi de tots els elements característics que han format part del seu llenguatge: la seva vinculació amb la terra i el paisatge, la combinació de diverses games cromàtiques amb una extraordinària harmonia, l’experimentació amb textures, la densitat de la matèria i materials extrapictòrics, l’ús de cordills i la perforació del pla bàsic, tot unit a l’expressivitat del seu traç.
Ha arribat a la síntesi, al perfeccionament del seu llenguatge, la destresa d’un artista forjada al llarg de tota una vida dedicada a l’art i a la recerca pictòrica. Un artista compromès amb la seva època que va saber plasmar com ningú les seves passions i els seus sentiments sobre el llenç.
LLIBRES DE REFERÈNCIA SOBRE L'ARTISTA
MONTANER, J. L. i VENTURA, J. 1992. Jaume Solé, un artífex del color. Batik, núm. 8, Barcelona.
LLOP S, J. 1994. J. Solé. Artistas Gal Art núm. 7 Ed. Gal Art. Barcelona.
PUIG, A., XIRINACS, O i ARITZETA, M. 1999. Nucli de Jaume Solé. Aret Ediciones. Barcelona.
MIRALLES F. 2002. Jaume Solé. Compromís amb el compromís. Diputació de Tarragona. Columna Edicions.
SALCEDO, M. 2005. Jaume Solé. L'omnipresència de l'home. Edicions Cossetània. Valls
1973-1979
1973
1974
1975-1979
1973
DAVENSOL: «Un Nus. Nou grup artístic vallenc», Cultura, núm. Valls, marc de 1973.
DAVENSOL: «Una pintora, tres pintors i un escultor...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.
MARTINELL, César: «Dins de la selecció d'inquietuds...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.
BASCO, Francisco: «Presentación del grupo artístico vállense "Un Nus", en Santes Creus», Diario Español, Tarragona, 14 d'abril de 1973.
Redacció: «Interesante exposición pictórica en el monasterio de Santes Creus», El Noticiero Universal, Barcelona, 14 d'abril de 1973.
Redacció: «Exposición de artes plásticas en Sanies Creus», La Vanguardia, Barcelona, 19 d'abril de 1973.
GALIMANY, Alfonso: «Inaugurada en Sanites Creus la exposició artística del grupo "Un Nus"», Diario Español, Tarragona, 19 d'abril de 1973.
J.V.F.: «"Un Nus".- arte moderno se mezcla con el románico en Sanies Creus», El Correo Catalán, Barcelona, 20 d'abnl de 1973.
1974
GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" expone en Barcelona», Dairio Español, Tarragona, 12 de gener de 1974.
GUTIÉRREZ, Fernando: «El grupo "Un Nus" en el Ateneo», La Vanguardia, Barcelona, 19 de gener de 1974.
GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" en el Ateneo barcelonés», Diaric Español, Tarragona, 20 de gener de 1974.
VALLES ROVIRA, Josep: «Un Nus», Tele-Exprés, Barcelona, 25 de gener de 1974.
MARSÁ, Ángel: «Un Nus», El Correo Catalán, Bcn, 26 de gener de 1974.
GIMÉNEZ, J.V: «"Un Nudo" con la espiritualidad», ABC, Madrid, 31 de gener de 1974.
VALERA CASES, Augusto: «"Un Nus", arte comunitario», El Noticiero Universal, Barcelona, 31 de gener de 1974.
DAVENSOL: «"Un Nus", nom, bandera, nexe d'unió...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Ateneu barcelonés, Barcelona, 1974.
VILANOVA, Evangelista: «Fruit d'una interrogació constant i sere-na...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Ateneu barcelonés, Barcelona, 1974.
1975
ÁVILA, José Vicente: «Un Nus», Diario de Cuenca, 2 d'abril de 1975.
GALIMANY, Alfonso: «"Un Nus" expone 40 obras en Cuenca», Diario Español, Tarragona, 5 d'abril de 1975.
DAVENSOL: «Un Nus», Cultura, Valls, maig de 1975.
FULQUET, M. Josep: «A Jaume Solé», a Mostra mediterránia (catá-leg d'exposició), Eivissa, juliol 1975.
M.G.: «"Un Nus" y su "Mostra mediterránia"», Diario de Ibiza, 12 de juliol de 1975.
1977
VALLES ROVIRA: «Un Nus», Tele-Exprés, Barcelona, 11 de marc de1977.
MARSÁ, Ángel: «Un Nus», El Correo Catalán, Barcelona, 26 de marc de 1977.
MIRALLES, Francesc: «"Un Nus", ara, hivern de 1977», a Grup «Un Nus» (catáleg d'exposició), Galeria Beaubourg, Barcelona,1977.
1979
XIRINACS, Olga: «Un Nus», a Grup «Un Nus». Homenatge a Catalunya. Homes (catáleg d'exposició), Tarragona, gener de 1979.
BUQUERAS BACH, Josep M.: «"Un Nus": Homenatge a Catalunya», Mestral, Tarragona, 9 de febrer de 1979.
MIRALLES, Francesc: «L'art contemporani i el compromís social», conferencia pronunciada amb motiu de 1'exposició Homenatge a Catalunya. Homes, realitzada pel Grup «Un Nus», a la Llibreria de la Rambla de Tarragona, el 9 de de febrer de 1979.
DAVENSOL: «l'art contemporani i el compromís social» (resum de la conferencia de Francesc Miralles sobre aquest tema),Cultura, Valls, marc de 1979.
1992-1993
1992
1993 (I)
1993 (II)
1992
RUFÍ GIBERT, M.: «Jaume Solé», Batik, dossier núm. 112, Bar-celona, gener de 1992.
BATALLA DOMÉNEC, Joan: «Ignis», Batik, Barcelona, dossier núm. 8, juliol de 1992.
BATALLA DOMÉNEC, Joan: «.Ignis», al catáleg Bidart. Arte Contemporánea, Bérgam, novembre de 1992.
BATALLA DOMÉNEC, Joan: «Ignis», Gal-Art, núm. 104, Barcelona, novembre de 1992.
GUASCH, Gabriel: «Qui ha seguit la trajectória artística de Jaume Solé», al catáleg Bidart. Bergamo Internazionale d'Arte, Bérgam, novembre de 1992,
GUASCH, Gabriel: «Ignis. Jaume Solé», Gal-Art, núm. 104, Barcelona, novembre de 1992.
RUFÍ, M.: article al catáleg Bidart, Bérgam, 1992.
DÍAZ, Rosa: «Defensant la vida», Albora, núm. 43, Badalona, 12 de desembre de 1992.
50 Exposició de Nadal (catáleg), Institut d'Estudis Vallencs, Valls, desembre de 1992.
1993
MONTANÉ, Joan Lluís: «La búsqueda del entorno», Marte, núm. 25, Barcelona, gener de 1993.
Redacció: «Jaume Solé, una mirada crítica al medi ambient», Revista de Badalona, núm. 3208, 5 de febrer de 1993. Redacció: «Jaume Solé, el pintor de la contemporaneTtat ecológi-ca», Crónica de Mataró, 20 de febrer de 1993.
O.B.: «La pintura de Jaume Solé», La CIau, Mataró, febrer de 1993.
ALCARAZ, Helena: Claxon, núm. 318, Terrassa, 28 de febrer de 1993.
JULIO, J.: «Jaume Solé», Gal-Art, núm. 18, marc de 1993.
MIRALLES, Francesc: «"Un Nus" i Jaume Solé», Batik, núm. 116, Barcelona, marc de 1993. Redacció: article a El 9 Nou, Granollers, 16 de marc de 1993.
Redacció: «Presenten un monográfic sobre el pintor Jaume Solé a Granollers», El 9 Nou, Granollers, 19 de marc de 1993.
ARASA, Josep Maria: «Trobada de refugiáis de Bosnia a la Rápita», Nou Diari, Tarragona, 19-20 de marc de 1993.
CADENA, Josep Maria: «Jaume Solé arde en Tarragona», El Periódico, Barcelona, 21 de marc de 1993.
CADENA, Josep Maria: article a El Periódico, Barcelona, 31 de marc de
CÁSALE, Ramón: «Jaume Solé», Batik, dossier núm. 119, Barcelona, abril de 1993.
LLOP S., Josep: «Entorno a la portada. J. Solé», Gal-Art, núm. 109, Barcelona, abril de 1993.
PERELLÓN, José E.: «Jaume Solé, reflexiones plásticas», Marte, núm. 26, Barcelona, maig de 1993.
MARSAL, Josep Maria: article a Diari de Tarragona, 2 de maig de 1993.
J.M.M.: «Gran exposición de Jaume Solé en un tinglado del puer-to», Diari de Tarragona, 2 de maig de 1993.
BELLMUNT, Cinta S.: «Jaume Solé fa una drástica reflexió sobre el bosc cremat», Nou Diari, Tarragona, 5 de maig de 1993.
PERELLÓN, J.E.: «La obra abrasiva de Jaume Solé», El Vigía, Barcelona, 5 de maig de 1993.
Redacció: «Solé ens presenta en una macroexposició els atemptats que es produeixen...», El Vallenc, Valls, 7 de maig de 1993.
BELLMUNT, Cinta S.: «El pintor Jaume Solé transmet l'impacte des-tructiu del foc», Nou Diari, Tarragona, 8 de maig de 1993,
RIMBAU, Soma: article a Nou Diari, Tarragona, 8 de maig de 1993.
BESCÓS, Gloria Maria: «Gran afluencia de público en la exposición Ignis de Jaume Solé», El Vigía, Barcelona, 11 de maig de 1993.
Redacció: «El meu plantejament es únicament i exclusivament plástic», El Pati, Valls, 21 de maig de 1993.
ROIG, Francesc: «Jaume Solé: La térra i 1'entorn huma, principáis eixos de la meva pintura», Fórum. Diari de Tarragona, 27 de maig de 1993.
M(IRALLES), F(rancesc): «Jaume Solé. Ignis», La Vanguardia, Barcelona, 28 de maig de 1993.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé», Gal-Art, juliol-agost del 1993.
MONTANÉ, Joan Lluís: «La transformació expressiva de la materia», Cultura, núm. 530, Valls, juliol-agost de 1993.
QUERALT SANROMÁ, Josep: «Jaume Solé presenta 1'exposició Ignis al Tinglado núm. 1 de Tarragona», Cultura, núm. 530, Valls, juliol-agost de 1993.
VENTURA, Nuria: article a El Pati, Valls, 3 de setembre de 1993.
Redacció: «Jaume Solé va inaugurar a Mataró 1'exposició Ignis...», El Vallenc, Valls, 3 de setembre de 1993.
CALLS, Albert: article a Crónica de Mataró, 4 de setembre de 1993.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé. Hotel N.H. Mataró», Gal-Art, R núm. 115, Barcelona, octubre de 1993.
x
1980-1991
1980-1984
1986-1987
1988-1991
1973
DAVENSOL: «Un Nus. Nou grup artístic vallenc», Cultura, núm. Valls, marc de 1973.
DAVENSOL: «Una pintora, tres pintors i un escultor...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.
MARTINELL, César: «Dins de la selecció d'inquietuds...», a Un Nus (catáleg d'exposició), Sanies Creus, abril de 1973.
BASCO, Francisco: «Presentación del grupo artístico vállense "Un Nus", en Santes Creus», Diario Español, Tarragona, 14 d'abril de 1973.
Redacció: «Interesante exposición pictórica en el monasterio de Santes Creus», El Noticiero Universal, Barcelona, 14 d'abril de 1973.
Redacció: «Exposición de artes plásticas en Sanies Creus», La Vanguardia, Barcelona, 19 d'abril de 1973.
GALIMANY, Alfonso: «Inaugurada en Sanites Creus la exposició artística del grupo "Un Nus"», Diario Español, Tarragona, 19 d'abril de 1973.
J.V.F.: «"Un Nus".- arte moderno se mezcla con el románico en Sanies Creus», El Correo Catalán, Barcelona, 20 d'abnl de 1973.
1986
CASTELLS, R.: article a Diari de Tarragona, 17 de setembre de 1986.
ROIG, Francesc: article a Diari de la Cultura, Tarragona, 18 de setembre de 1986.
DAVENSOL: article a Cultura, Valls, octubre de 1986.
SALUDES, Isabel: article a Serra d'0r, núm. 327, Abadia de Montserrat, desembre de 1986.
1987
PARCERISAS, Pilar: «El mar com evocació plástica», al catáleg de la Galeria Matisse, Barcelona, marc-abril de 1987.
ROIG, Francesc: article a Diari de la Cultura, Tarragona, 18 de marc de 1987.
DAVENSOL: «Jaume Solé a la Galeria Matisse de Barcelona», Cultura, núm. 462, Valls, abril de 1987. j
R.D.: «Jaume Solé», La Vanguardia, Barcelona, 14 d'abril de 1987.
SALUDES, Isabel: article a Serra d'0r, núm. 332, Abadia de Montserrat, maig de 1987.
Redacció: article al Volkzeitung, 3 d'agost de 1987.
BURG KURIER, Annette: Itfrin, 6 d'agost de 1987.
Redacció: «Nachrichten», Stoiborg, Alemanya, 6 d'agost de 1987.
Redacció: «Ausstellung Belegt- Vielf á Itiges», Stoiborg, Alemanya, 6 d'agost de 1987.
MIRALLES, Francesc: «Jaume Solé es un pintor que...», al catáleg de la mostra al castell de Stoiborg, 1987.
1988
DAVENSOL: article a Cultura, núm. 471, Valls, febrer de 1988.
1989
Diccionari «Ráfols» d'artistes contemporanis de Catalunya i Balears, volum IV, Barcelona, 1989.
1991
PUIG, Arnau: «La millor manera d'ambar...», a Jaume Solé. Pintures (catáleg d'exposició), Galeria Era Bauró, Andorra la Vella, juny de 1991.
PUIG, Arnau: «Jaume Solé. Sala d'Art Era Bauró», Gal-Art, núm. 87, Barcelona, juny de 1991.
MURIEL, Olga M.: «Jaume Solé: la negació del figurativisme», Diari d'Andorra, 5 de juny de 1991.
Redacció: article a El Vallenc, Valls, 7 de juny de 1991.
JULIA, Marisa: «Jaume Solé: arribar a 1'abstracció d'una idea», Poblé Andorrà, Andorra, 14 de juny de 1991.
Redacció: article a El Pati, Valls, 14 de juny de 1991.
Redacció: «Jaume Solé realitza una important exposició a Andorra», El Vallenc, Valls, 21 de juny de 1991.
MOLLAR, P.: «Jaume Solé», Gal-Art, núm. 88-89, Barcelona, juliol-agost de 1991.
XIX Certamen Nacional de Arte (catáleg d'exposició), Caja de Ahorros de Guadalajara, 1991.
1995-1996
1995 (I)
1995 (II)
1996 (I)
1995
Redacció: article a El Pati, Valls, 5 de gener de 1995.
RICOMÁ VENDRELL, Xavier; BORRAS, Maria LluTsa; MIRALLES, Francesc: Estampes des années 90. Jaume Solé (catáleg d'exposició), Galeria Yves Fay, París, maig 1995.
MARSAL, Josep Maria: «Jaume Solé expone su obra sobre la guerra de Bosnia en la Galería Yves Fay de París», Diari de Tarragona, 2 de maig de 1995.
FILELLA, Carina: «El pintor vallenc Jaume Solé exposa a París», El Pati, Valls, 5 de maig de 1995.
Redacció: «Jaume Solé presenta la serie Estampes dels 90a París»,El Vallenc, núm. 366, Valls, 5 de maig de 1995.
Redacció: «El pintor vallenc Jaume Solé fa tres...», El Vallenc, núm. 366, Valls, 5 de maig de 1995.
Redacció: article a El Vallenc, núm. 367, Valls, 12 de maig de 1995.
GUASCH, Antoni: «Bona acollida de 1'exposició de pintura de Solé Magrinyá a París», Diari de Tarragona, 14 de maig de 1995.
BELLMUNT, Cinta S.: article a Nou Diari, Tarragona, 30 de maig de 1995.
AGUADO, C.: «J. Solé», Gal-Art, núm. 135. Barcelona, juny de 1995.
FILELLA, Carina: «Jaume Solé clausura amb éxit 1'exposició de la col-lecció Estampes dels 90 a París», El Pati, Valls, 9 de juny de 1995.
Redacció: article a El Pati, Valls, 9 de juny de 1995.
Redacció: article a El Vallenc, núm. 381, Valls, 11 d'agost de 1995.
JUEZ, Laia: «El Museu de la Marina de Vilassar de Mar mostra l'obra Mediterránia de Jaume Solé», El Punt, Tarragona,12 d'agost de 1995.
CÁSALE, Ramón: «Jaume Solé, un compromís amb la Ilibertat» Vilassar Actiu, Vilassar de Mar, setembre de 1995.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, la pintura social», Cap Gros, Mataró, 25 d'agost a 3 de setembre de 1995.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, una reflexión respecto a la tole-rancia», Flash, Mataró, del 6 al 12 de setembre de 1995.
FILELLA, Carina: «Vilassar de Mar ha exposat una obra retrospecti-va de Jaume Solé», El Pati, Valls, 29 de setembre de 1995.
FILELLA, Carina: «El Museu de Valls acollirá una exposició de Jaume Solé...», El Pati, Valls, 3 de novembre de 1995.
1996
OLIVE Conxita: «Out», Avui, Barcelona, 4 de gener de 1996.
Redacció: «Diumenge es clausurarà 1'exposició Out of Valls», El Vallenc, Valls, 5 de gener de 1996.
MEDINA, Raquel: «Exposició de Jaume Solé al Museu d'Art Modern», Nou Diari, Tarragona, 9 de gener de 1996.
C.P.: «Out of Valls es clou amb la donació d'una obra de cada artis-ta», Nou Diari, Tarragona, 10 de gener de 1996
JUSTICIA, A.: Dues obres entren a formar part del fons del Museu, Diari de Tarragona, 10 de gner de 1996
FILELLA, Carina: «El pintor Jaume Solé exposará a la prestigiosa Fira de Bolonya, El Pati, Valls, 12 de gener de 1996
GRABOA, Irene: article a Catalunya Económica, Barcelona, marg de 1996.
FIGUEROLA, Caries: «Jaume Solé, la pintura compromesa», Nou Diari, Tarragona, 19 de maig de 1996.
FILELLA, Carina: article a El Punt, Tarragona, 7 de juny de 1996.
MANZALINI STRAZZI: article a La Voce di Mantova, 21 de juny de 1996.
POGGIO Rusco: article a L'Album, Mantua, juliol de 1996.
STORI, Erica: «Grandiosa Mostra d'Arte Espagnola a Reveré: España Pictórica», juliol de 1996.
DALL'ARA, Renzo: article a // Giorno, Italia, 13 de setembre de 1996.
Redacció: article a Gazzeta di Mantova, 14 de setembre de 1996.
Redacció: article a La Voce di Mantova, 14 de setembre de 1996.
Redacció: «Una sala del Palazzo Ducale di Ravena acull 1'obra de Jaume Solé», Cultura, Valls, 27 de setembre de 1996.
HOFFMANN, Yves: «Lorsque Firmin Bauby...», a Jaume Solé.Contrastos (catáleg d'exposició), L/Association Firmin Bauby, Perpinyá, octubre-novembre de 1996.
MARSAL, J.M.: «F. Abad y J. Solé exponen sus experiencias en arte», Diari de Tarragona, 14 de desembre de 1996.
1996-1997
1996 (II)
1997 (I)
1997 (II)
Redacció: article a El País, Madrid, 18 de desembre de 1996.
Redacció: article a Nou Diari, Tarragona, 22 de desembre de 1996.
Redacció: article a Images Art&Life, núm. 33-34, contraportada, Italia, 1996.
PONE, Franco: «España Pictórica», Images Art&Life, núm. 37-38, Módena, 1996.
ROSSI-RÓISS, Enzo: article a La Voce di Mantova, 1996.
ROSSI-RÓISS, Enzo: «Jaume Solé ha molto viaggiato...», a Diagonal Art/Arte Fiera 96 (catáleg), Barcelona, 1996.
ROSSI-RÓISS, Enzo: Arte Fiera «Contrastos» (catáleg), Bolonya,1996.
ROSSI-RÓISS, Enzo: Miart-96 «Contrastos» (catáleg), Milá, 1996.
ROSSI-RÓISS, Enzo; GÓMEZ OLIVER, Valentí; MIRALLES, Francesc:Catáleg, Palazzo Ducale di Reveré, Mantua. MARINÉ GRAU, Josep: «El moviment dels colors», a Jaume Solé. Contrastos (catáleg d'exposició), Museu d'Art Modern, Tarragona, 1996.
MEDINA, Raquel: «Lexpressivitat testimonial de Jaume Solé», a Jaume Solé. Contrastos (catáleg d'exposició), Museu d'Art Modern, Tarragona, 1996.
«Jaume Solé», a Diccionario Gal-Art de artistas y exposiciones, Barcelona, 1996-1997
1997
MEDINA, Raquel: article a Nou Diari, Tarragona, 9 de gener de 1997.
PALLARES. Anna: «El pintor de Valls Jaume Solé porta la seva obra Contrastos a Italia», Nou Diari, Tarragona, 21 de gener de 11997.
Redacció: «Jaume Solé i Contrastos tornen a la Fira d'Art de Bolonya», El Vallenc, Valls, 24 de gener de 1997.
.: «Catalunya exposiciones, Jaume Solé», Gal-Art, núm. 157, Barcelona, marc 1997. |
OLIVER, Conxita: «Jaume Solé», al catáleg de la mostra a Rathaus -Galerie Reinickendorf, Berlín, abril-maig de 1997.
KAHLE, Sylvia: «Jaume Solé — Schiüsselfigur der Katalanischen Avantgarde», Der Nord Berliner, Berlín, 30 d'abril de 1997.
R.D.: Comune di Castell'Arquato, Antico Palazzo della Retura, Piacenza, 3-5 maig de 1997.
Redacció: article a El Pati, Valls, 9 de maig de 1997.
Redacció: article a El Vallenc, Valls, 9 de maig de 1997.
Redacció: «Expo guía», Artexpo, núm. 42, Barcelona, maig de 997.
Redacció: «El pintor vallenc Jaume Solé presenta la seva obra a Berlín», Diari de Tarragona, 14 de juny de 1997.
Redacció: article a El Punt, Tarragona, 14 de juny de 1997.
MEDINA, Raquel: «Jaume Solé: la creatividad de la contradicción», Arte Omega, núm. 20, Barcelona, juliol-setembre de 1997.
AREN, Jean Fierre: «Couleurs automnales», Sud Ouest, Anglet, 5 de setembre de 1997.
CARROZZINI, Stefania: «Iberia Pictórica», Images Art&Life, núm. 42, Módena, octubre de 1997-gener de 1998.
Redacció: article a El País, Madrid, 14 de desembre de 1997.
BELLATI, Enrico; VILAFRANCA, Jordi; ROCCHETTA, M. Rita: Iberia Pictórica (catáleg d'exposició), 1997.
GIL, Joan: «Solé, Jaume: II compromesso dell'arte», al catáleg per-sonal d'Arte Fiera 97, Bolonya, 1997.
VILAFRANCA, Jordi: «The Fleuron Forte Crest», Manifestó, Milá, 1997.
RICOMÁ VALLHONRAT, Rosa M.: «Jaume Solé. Pintura i compromís», Revistart, núm. 15, Barcelona, 1997.
1998-2006
1998-2000
2001
2004-2006
1998
ARMENGOL, Ester: «Un instant de reflexió», Diari Publí Jordi, Granollers, 1998.
Catálogo Nacional de Arte Canart 1997-98, Barcelona, pág. 389. Estampa 98 (catáleg d'exposició), Madrid, 1998.
VILAFRANCA, Jordi: «Contrastos», a Jaume Solé. Contrastos (catáleg d'exposició), Duomo de Siena, Siena, 1998.
VILAFRANCA, Jordi: Expo-Arte, Brescia, 1998.
2000
ESTALLO, A: «Jaume Solé dibuixa Valls a final de segle xx, una sene de graváis limitada», El Pati, Valls, 15 de gener de 2000.
GONZÁLEZ, Diego: «Jaume Solé mostra en graváis com era Valls a final del segle xx», El Vallenc, Valls, 21 de gener de 2000.
Redacció: «Inaugurada 1'exposició de Jaume Solé a la Sala Sant Roe de Valls», L'0pció, Valls, 21 de gener de 2000.
Redacció: «Jaume Solé Magnnyá», Cultura, Valls, núm. 602, febrer de 2000. «Diplomatie — beim Small talk immer ein Muss», Berliner Morgenpost, 16 d'abril de 2000.
Redacció: «Les personalitats mes rellevants del món de 1'art i Jaume Solé, a Berlín», El Pati, Valls, 20 d'abril de 2000.
GONZÁLEZ, Diego: «Berlín es rendeix a la pintura de Jaume Solé», El Vallenc, Valls, 28 d'abril de 2000.
GONZÁLEZ, Diego: «Jaume Solé obté un nou éxit en ierres alema-nyes», El Vallenc, Valls, 28 de juliol de 2000.
RIBÉ, Pilar: «El pintor vallenc Jaume Solé....», El Pati, Valls, 18 d'agost de 2000.
2001
X.J.: «El president inaugura 1'exposició de Jaume Solé», El Punt, Tarragona, 17 de juny de 2001.
PLANA, Joan: «Ánima d'artista», El Pati, Valls, 22 de juny de 2001.
VALLS, Joan de: «Pintures de Jaume Solé i Magriñá», Cultura, Valls, núm.
617, juliol-agost de 2001.
SALCEDO MILIANI, Antonio: L'art del segle xx a les comarques de Tarragona, Diputació de Tarragona, Ajuntament i Autoritat Portuaria de Tarragona, Aróla Editors, Tarragona, 2001.
Redacció: «Jaume Solé», RevistArt, núm. 53, Barcelona, 2001
2004
MURILLO, Francesc: Entrevista a Jaume Solé Magrinyà. Cultura, Valls núm. 647, maig de 2004.
Redacció: «Jaume Solé en Madrid», RevistArt, núm. XX, Barcelona, 2004.
2006
VILAFRANCA Amicart
Revistart
1993-1994
1993 (III)
1994
1994 (II)
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, la expresión natural de la mate-ria», Batik, dossier núm. 118, Barcelona, octubre de 1993.
J.M.M.: «El arte de Jaume Solé», Diari de Tarragona, 14 d'octubre de 1993. ?
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé. Ignis. La transformació expres-siva de la materia», a Ignis-Jaume Solé (catáleg d'exposi-ció), Tarragona, 1993.
PERELLÓN, J.E.: «Jaume Solé, reflexions plástiques», a Ignis-Jaume Solé (catáleg d'exposició), Tarragona, 1993.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, la recerca de la expressivitat de la materia», a Ignis. Jaume Solé (catáleg d'exposició), Hotel Ciutat de Mataró, 1993.
El Diablo, portada, núm. 8, Figuerola del Camp.
Els artistes i les sardanes (catáleg d'exposició), Casa de la Cultura Hispánica, 1993. International Arts Editors, Miami, 1993
J.LI.M.: Flax Art & Design Gallery, San Francisco, 1993.
1994
MONTANÉ, Joan Lluís: «La sardana, una dansa per al món», Crónica de Mataró, 25 de gener de 1994.
BELLMUNT, Cinta S.: «Jaume Solé reflexiona sobre els fets dels Balcans», Nou Diari, Tarragona, 25 de gener de 1994.
Redacció: «Estampes dels 90, la nova mostra de Jaume Solé a Tortosa», El Vallenc, Valls, 28
de gener de 1994.
BORRAS, Maria LluTsa: «La pintura com un clam», a Estampes dels 90 (catáleg d'exposició),Tortosa, febrer de 1994.
MIRALLES, Francesc: «L'art retorna a la vida», a Estampes dels 90 (catáleg d'exposició),Tortosa, febrer de 1994.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé», a Estampes dels 90 (catáleg d'exposició), Tortosa, febrer de 1994.
CASANOVAS, Marc: «Jaume Solé fa a Estampes dels 90 un crit d'a-larma contra 1'horror de la guerra de Bosnia», Diari de Tarragona, 1 de febrer de 1994.
«Estampes dels 90, una altra alternativa plástica de 1'artista vallenc Jaume Solé», Reus Gazette, 4 a 18 de febrer de 1994.
Redacció: article a Revista de Mataró, marc de 1994.
S.M.: article a El Gra de Palla, Tarragona, marc de 1994.
BORRAS, Maria Lluísa: «Jaume Solé. Estampes dels 90», L'Estel, núm. 102, la. quinzena de marc de 1994.
MONTANÉ, Joan Lluís: article a Cap Gros, núm. 104, Mataró, 4 de marc de 1994.
CADENA, Josep Maria: «Jaume Solé. Estampes dels 90», El Periódico, Barcelona, 11 de marc de 1994.
ALASÁ, Jordi: article a Crónica de Mataró, núm. 2.276, 12 de marc de 1994.
Pie: «Estampes dels 90», Crónica de Mataró, 19 de marc de 1994.
Redacció: «Estampes dels 90 de Jaume Solé s'exposa aquests dies a Mataró», El Vallenc, Valls, 25 de marc de 1994.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, un artista compromés amb la realitat», El Pati, Valls, 31 de marc de 1994.
CASÓLE, Ramón: «Jaume Solé», Batik, dossier núm. 119, Barcelona, extra Géneve, abril de 1994.
Redacció: article a Revista Class, núm. 4, Barcelona, abril de 1994.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Jaume Solé, una reflexió al voltant de la guerra de Sarajevo», Crónica de Mataró, 9 d'abril de 1994.
MIRAVALL, Ramón: «Estampes dels 90. Jaume Solé. Colors barre-jats», Gal-Art, núm. 122, Barcelona, maig de 1994.
MONTANÉ, Joan Lluís: «Estampes dels 90», Gal-Art, núm. 122, Barcelona, maig de 1994.
PAUSES, Anicet: article a Made in Catalunya, núm. 29, Barcelona, juny de 1994.
Redacció: «Inauguració multitudinaria de Estampes dels 90»,
Made in Catalunya, núm. 29, Barcelona, juny de 1994.
CADENA, Josep M.: «Quan la térra crema i es torna cendra 1'esperit», a Jaume Solé. Estampes dels 90 (catáleg d'exposició), Galeria Tertre, Mataró, 1994.
Catálogo Nacional de Arte Canart 1994, pág. 279, Barcelona, 1994.
x